La psicosomàtica és una especialitat dins el camp de la medicina que estudia la interacció entre les afeccions psicoemocionals i el seu impacte en la dimensió biològica i conductual del cos.
Les tècniques de psicoteràpia que utilitzem es basen en els principis de la Psiconeuroinmunologia, la Maièitica, la Programació Neurolingüística, l’Arteràpia, l’Aromateràpia,la Teràpia Forestal, la Gestàltica, la Sistèmica,la Teràpia Simbòlica, la Metàfora Terapèutica, la Psicogenealogia, la Psicoanalítica i la Breu i Estratègica. La reunió de les filosofies de cada escola terapèutica en un sol mètode és el que anomenem Medicina integrativa.
Amb què us podem ajudar?
Postures i patrons de moviment
La respiració, la postura i la manera de moure’ns són un reflex del nostre estat personal, és a dir, de com ens orientem i ens relacionem amb el món. Sabem com està una persona per com es comporta el seu cos: per com respira, per com mira, per quina postura adopta, per com es mou… A mesura que passa el temps la manera de moure’ns moldeja les estructures i teixits del nostre cos generant punts de major flexibilitat o rigidesa en funció d’on i com s’exerceixin les càrregues. Això resulta especialment rellevant en l’àmbit de l’esport i les arts escèniques.
Símptomes i reaccions
El que sovint anomenem símptoma també pot entendre’s com una resposta inconscient (i, per tant, del cos) per afrontar una adversitat. És discutible que les disciplines que estudien el comportament humà se centrin en el•liminar símptomes en comptes d’escoltar els missatges dels que són portadors. El símptoma pot entendre’s com un indicador vital amb una intenció beneficiosa a nivell individual o grupal de manera que ens indica com s’orienta i es relaciona la persona amb si mateixa, amb els altres i amb el món. Moltes vegades el cos té les seves raons per expressar-se com s’expressa. Fer un bon diagnòstic amb enfoc integratiu, adonar-se’n i iniciar una acció de canvi adequada i satisfactòria acostuma a ser la millor solució en aquests casos.
Respostes emocionals
La paraula “emoció” deriva del llatí “emovere”, que vol dir moviment. Les emocions se senten, s’expressen i es manifesten al cos, especialment a les cadenes musculars així com als òrgans interns. Les emocions no només impliquen canvis de conducta sinó reaccions fisiològiques de l’organisme.
Per exemple, la por, la més profunda de les emocions, es manifesta d’una banda bloquejant la musculatura del tronc per evitar qualsevol moviment que pugui percebre el depredador o, per una altra via aportant un major flux sanguini a les cames per fugir corrents. La ràbia concentra la sang als braços per colpejar i a la mandíbula per mossegar. La tristesa disminueix la capacitat de moviment per afavorir la reflexió i presa de consciència.
La divisió entre cos i ment és un artifici pedagògic construït culturalment perquè ens entenguem. En realitat les persones funcionem d’una manera unitària i entramada.
És per això que treballem molt estretament amb professionals de la psicologia per tal d’abordar adequadament aquests casos.
Hàbits d’aprenentatge
Molts símptomes corporals tenen que veure amb aprenentatges que van quedar segellats a la memòria corporal en experiències del passat i que es van repetint al llarg de la vida com a patró o hàbit de conducta.
Això és especialment rellevant durant els inicis de la vida, moment en el cadell humà experimenta la realitat mitjançant la seva intel·ligència sensorial-emocional-corporal per captar com és el món en el qual es desenvoluparà. Més endavant, a partir dels 6 anys aproximadament, pren més rellevància la intel·ligència racional.
Els nens són molt hàbils notant quins són els estats de les persones amb les que es relacionen, especialment amb les que estan vinculades emocionalment. Senten si estem tristos, si estem contents, si estem enfadats…
Els infants utilitzen un llenguatge corporal no verbal per comunicar-se i capten d’una manera molt sensible allò que es diu i allò que no es diu en els seus grups de pertinença.
En aquest sentit, noten que el nostre cos no sempre expressa i comunica un missatge congruent amb el que diuen les paraules. Molts símptomes tenen que veure amb impactes d’impromtes sensorials que no tenen text; així com imitacions de conductes corporals incorporades a la primera infància.
